Portada del sitio > Movilización internacional el martes 21 de febrero por la derogación de la (…)
Movilización internacional el martes 21 de febrero por la derogación de la ley francesa de 23 de febrero de 2005
Publie le Lunes 13 de febrero de 2006 par Open-PublishingEspañol
Continúan las luchas populares contra el neocolonialismo de la República Francesa
Llamamiento a la movilización internacional el martes 21 de febrero por la derogación de la ley de 23 de febrero de 2005
Traducido del francés para Rebelión y Tlaxcala por Juan Vivanco
Estamos tan acostumbrados al desprecio del ocupante, a su voluntad declarada de mantener su opresión a cualquier precio, que cualquier muestra de buena disposición es recibida con asombro y alborozo (Š) Es preciso explicar bien las cosas para que el militante comprenda que las concesiones del adversario no deben confundirle. Las concesiones no son más que eso, concesiones que no atañen a lo fundamental, y desde el punto de vista del colonizado podemos decir que una concesión no atañe a lo fundamental cuando no afecta a la esencia del régimen colonial.
Frantz Fanon, Los condenados de la tierra
La ley 2005-158 de 23 de febrero de 2005, votada por los diputados y senadores de la UMP, partido mayoritario en Asamblea Nacional de la República Francesa (presidido por Nicolas Sarkozy), estipula entre otras cosas, en su artículo primero, que «la nación [francesa] expresa su reconocimiento a las mujeres y los hombres que participaron en la labor emprendida por Francia en los antiguos departamentos franceses de Argelia, Marruecos e Indochina, así como en los territorios que estuvieron antes bajo soberanía francesa».
Este artículo primero se refuerza con el cuarto, en el que se ordena a los docentes que reconozcan «en particular el papel positivo de la presencia francesa en ultramar, especialmente en el norte de África».
Detrás de estas palabras hay una apología de los procedimientos aplicados por Francia, a lo largo de la historia, en perjuicio de los pueblos del Caribe, África, Asia y el Pacífico, cuya ocupación se llevó a cabo ‹pese a los distintos estatutos jurídicos impuestos‹ mediante expoliaciones, exacciones y otros crímenes consustanciales a toda colonización.
La mayoría de estos países han accedido después a la independencia y han recuperado los atributos de la libertad. Pero quienes hoy gozan de los frutos de esas conquistas no deberían silenciar los atropellos cometidos en la época de su colonización.
Pueblos del Caribe, pueblos de África, pueblos de Asia, pueblos del Pacífico ‹libres, o cuya libertad aún está pendiente‹: puesto que todos tenemos un deber de memoria, no podemos permanecer impasibles ante esa ley votada por los parlamentarios franceses.
Aceptar sin discusión esa visión, que hurta la verdadera Historia, sería como arrojar a un olvido culpable el recuerdo del genocidio cometido contra el pueblo caribe, la deportación a ultramar de millones de hombres y mujeres africanos reducidos a esclavitud, sus suplicios indignos, sus rebeliones ahogadas en sangre.
No denunciar esa ley perversa supondría considerar «positivas» las matanzas de las conquistas coloniales francesas, que ocasionaron cientos de miles de víctimas, hombres y mujeres de países africanos situados al norte y al sur del Sáhara, de la isla de Madagascar, de Canaquia, de VietnamŠ Supondría considerar «positivos» los trabajos forzados, las políticas de desculturación, la explotación descomedida del suelo y el subsuelo de los territorios colonizados.
En nombre de los sufrimientos infligidos a nuestros pueblos por un mismo colonizador francés, las organizaciones firmantes invitan a los pueblos del Caribe, África, Asia y el Pacífico, que han sufrido en su propia carne los crímenes de la colonización, a movilizarse para exigir la derogación de la ley de 23 de febrero de 2005.
Llaman a organizar en nuestros países, el martes 21 de febrero de 2006 (día anticolonialista mundial), marchas y actos diversos por la derogación de la ley de la vergüenza, el respeto a la dignidad de nuestros pueblos y la denuncia del colonialismo como crimen contra la humanidad.
COLLECTIVO PARA LA DENUNCIA DEL COLONIALISMO· Associations Pour les Actions Solidaires Soutenues et Etendues (APASSE)· Mouvement des Démocrates et des Ecologistes pour une Martinique Souveraine MODEMAS (Garcin MALSA)· Association Martiniquaise de lutte contre le Racisme et pour l¹Amitié entre les peuples (Lucien SABINE)· Mouvement pour la Résistance et l¹Offensive martiniquaise MPREOM (Gabriel LUCE)· Association pour la Sauvegarde du Patrimoine Martiniquais ASSAUPAMAR (Henry LOUIS-REGIS)· Organisation Patriotique des Agriculteurs Martiniquais OPAM (Romain BELLAY)· ATTAC (Joseph VIRASSAMY)· Parti pour la Libération de la Martinique - PALIMA (Francis CAROLE)· Centrale Démocratique Martiniquaise des Travailleurs CDMT (Philippe PIERRE-CHARLES)· Parti Communiste Martiniquais (Anthony TOUSSAINT)· Confédération Générale des Travailleurs Martiniquais - CGTM (Alex GRANVILLE)· Pati Kominis pou Lendepandans ek Sosialism - PKLS (Jean-Pierre ETILE)· Confédération Générale des Travailleurs Martiniquais /Fédération Syndicale Mondiale - CGTM/FSM (Robert CAYOL)· Syndicats des Enseignants - Union Nationale des Syndicats Autonomes SE UNSA (Marie-Dominique TOUSSAINT)· Comité Devoir de Mémoire (Serge CHALONS)· SUD (Alfred FONTAINE)· Congrès Populaire Martiniquais (Max DUFRENOT)· Union des Femmes de la Martinique (Georges ARNAUD)· Fédération Syndicale Unitaire· Union Générale des Travailleurs de Martinique (Léon BERTIDE)· Groupe Révolution Socialiste (Max DORLEANS)· Union des Parents d¹Elèves de la Martinique (Charles MARAJO)· Ligue des Droits de l¹Homme (Yves DORDONNE)· Union Nationale des Syndicats Autonomes (Yvon BISSOL)· Mouvement Kiltirèl Matinik (Alfred VARASSE - Suzy SINGA)· Combat Ouvrier (Gabriel JEAN-MARIE)COLECTIVO MARTINIQUÉS POR LA DEROGACIÓN DE LA LEY DE LA VERGÜENZAORGANIZACIONES· Comité Devoir de Mémoire· Parti Progressiste Martiniquais· Ligue des Droits de l¹Homme· Mouvement Libéral Martiniquais· Association des Maires de Martinique· Vivre à Schoelcher· Bâtir le Pays Martinique· Comité Martiniquais de la Musique· Fédération Socialiste de la Martinique· Parti Communiste Martiniquais· Mouvement Populaire FranciscainPERSONALIDADES· Aimé CESAIRE, presidente honorario del PPM (Parti progressiste martiniquais), diputado-alcalde honorario de Fort-de-France· Maurice ANTISTE, alcalde y diputado de Le François· Pierre ALIKER, vicepresidente honorario del PPM· Catherine CONCONNE, diputada de Fort-de-France· Serge LETCHIMY, alcalde de Fort-de-France, presidente de la CACEM· Johnny HAJJAR, diputado de Fort-de-France· Claude LISE, presidente del consejo general y senador de Martinica· Patrick FLERIAG, diputado de Fort-de-France· Philippe EDMOND-MARIETTE, diputado de Martinica· Christiane BAURAS, diputada de Le François· Louis-Joseph MANSCOUR, diputado-alcalde de Trinité· Maxence DELUGE, alcalde y diputado de Bellefontaine· Serge CHALONS, presidente del «Comité Devoir de Mémoire»· Gilbert EUSTACHE, diputado de Le Diamant· Marlène LANOIX, primer secretario de la FSM· Raymond OCCOLIER, alcalde de Le Vauclin· Rodolphe DESIRE, alcalde de Le Marin· Ange LAVENAIRE, alcalde y diputado de Le Marigot· Patrick CHAMOISEAU, escritor· Alfred MONTHIEUX, alcalde y diputado de Le Robert· Jean-Claude DUVERGER· Raphaël MARTINE, alcalde y diputado de Saint-Pierre· Pierre SAMOT, alcalde de Le Lamentin· Pierre SUEDILE, diputado de Fort-de-France· Claire TUNORFE, diputada de Le Lamentin· Claude CAYOL, diputado de Fort-de-France· Alfred SINOSA, diputado de Le Lamentin· Luc-Louison CLEMENTE, diputado de Schoelcher· Fred LORDINOT, diputado de Sainte-Marie· Belfort BIROTA, diputado de Le Robert· Roger NADEAU, alcalde de Le Prêcheur· Georges ERICHOT, secretario general del PCM· Irénée RHINO, teniente de alcalde de Bellefontaine· Nestor Bruno AZEROT, diputado de Sainte-Marie· Félix ISMAIN, teniente de alcalde de Bellefontaine· Louis CRUSOL, alcalde de Sainte-Luce· Eugène LARCHER, alcalde y diputado de Les Anses d¹Arlet· Camille DARSIERES, ex diputado· Arnaud RENE-CORAIL, alcalde y diputado de Les Trois-Ilets· Emmanuel JOS, profesor· Serge LARCHER, senador y alcalde de Le Diamant· Louis BOUTRIN· Athanase JEANNE-ROSE, alcalde de Saint-Joseph
Juan Vivanco es miembro del colectivo de traductores de Rebelión y asimismo de Tlaxcala (transtlaxcala@yahoo.com), la red de traductores por la diversidad lingüística. Esta traducción es copyleft.
Català
Crida a la mobilització internacional dimarts 21 de febrer per la derogació de la llei del 23 del febrer del 2005
Continuen les lluites populars contra el neocolonialisme de la República Francesa
Traduït de l¹espanyol al català per Àlex Tarradellas, membre de Tlaxcala (transtlaxcala@yahoo.com), la xarxa de traductors per la diversitat lingüística.
Aquesta traducció és copyleft.
Estem tant acostumats al menyspreu de l¹ocupant, a la seva voluntat declarada de mantenir la seva opressió a qualsevol preu, que qualsevol mostra de bona disposició és rebuda amb astorament i alegria (Š) És necessari explicar bé les coses per tal que el militant comprengui que les concessions de l¹adversari no deuen confondre¹l. Les concessions no són més que això, concessions que no recauen en allò fonamental, i des del punt de vista del colonitzat, podem dir que una concessió no recau en allò fonamental quan no afecta a l¹essència del règim colonial.
Franz Fanon, Les damnés de la terre
La llei 2005-158 del 23 de febrer del 2005, votada pels diputats i senadors de la UMP, partit majoritari a l¹Assamblea Nacional de la República Francesa (presidit per Nicolas Sarlkozy), estipula entre altres coses, al seu article 1er, que «la nació (francesa) expressa el seu reconeixement a les dones i als homes que van participar a la tasca empresa per França als antics departaments francesos d¹Argèlia, Marroc i Idoxina, així com als territoris que van estar anteriorment sota la sobirania francesa».
Aquest article 1er es reforça amb l¹article 4rt, en el que s¹ordena als docents que reconeguin «en particular el paper positiu de la presència francesa a ultramar, especialment al nord d¹Àfrica».
Rera d¹aquestes paraules hi ha una apologia dels procediments aplicats per França, al llarg de la història, amb perjudici dels pobles del Carib, Àfrica, Àsia i el Pacífic, l’ocupació dels quals es va portar a terme tot i els diferents estatuts jurídics imposats mitjançant espoliacions, exaccions i altres crims consubstancials a tota colonització.
La majoria d¹aquests països han accedit després a la independència i han recuperat els atributs de la llibertat. Ara bé, qui avui gaudeix dels fruits d¹aquelles conquestes no haurà de deixar en silenci els atropellaments comesos a l¹època de la seva colonització.
Pobles del Carib, pobles d¹Àfrica, pobles d¹Àsia, pobles del Pacífic lliures, o on la llibertat dels quals encara està pendent- : posat que tots tenim un deure de memòria, no podem romandre impassibles davant aquella llei votada pels parlaments francesos. Acceptar sense discutir aquella visió, que furta la veritable Història, seria com llençar a un oblit culpable el record del genocidi comès contra el poble del Carib, la deportació a ultramar de milions d¹homes i dones africans reduïts a l¹esclavatge, els seus suplicis indignes, les seves rebel€lions ofegades en sang.
No denunciar aquella llei perversa suposaria considerar «positives» les matances de les conquestes colonials franceses, que van ocasionar cents de milers de víctimes, homes i dones de països africans situats al nord i al sud del Sàhara, de l’illa de Madagascar, de Canaquia, del VietnamŠ Suposaria considerar «positius» els treballs forçosos, les polítiques de desculturització, l¹explotació desmesurada del sòl i el subsòl dels territoris colonitzats.
En nom dels patiments infligits als nostres pobles per un mateix colonitzador francès, les organitzacions signants conviden als pobles del Carib, Àfrica, Àsia i el Pacífic, que han patit en la seva pròpia carn els crims de la colonització, a mobilitzar-se per exigir la derogació de la llei del 23 del febrer del 2005.
Cridem a organitzar als nostres països, dimarts 21 de febrer del 2006 (dia anticolonialista mundial), marxes i actes diversos per la derogació de la llei de la vergonya, el respecte a la dignitat dels nostres pobles i la denúncia del colonialisme com a crim contra la humanitat.
COL€LECTIU PER A LA DENÚNCIA DEL COLONIALISME€ Associations Pour les Actions Solidaires Soutenues et Etendues (APASSE)€ Mouvement des Démocrates et des Ecologistes pour une Martinique SouveraineMODEMAS (Garcin MALSA)€ Association Martiniquaise de lutte contre le Racisme et pour l¹Amitiéentre les peuples (Lucien SABINE)€ Mouvement pour la Résistance et l¹Offensive martiniquaise MPREOM (GabrielLUCE)€ Association pour la Sauvegarde du Patrimoine Martiniquais ASSAUPAMAR(Henry LOUIS-REGIS)€ Organisation Patriotique des Agriculteurs Martiniquais OPAM (RomainBELLAY)€ ATTAC (Joseph VIRASSAMY)€ Parti pour la Libération de la Martinique PALIMA (Francis CAROLE)€ Centrale Démocratique Martiniquaise des Travailleurs CDMT (PhilippePIERRE-CHARLES)€ Parti Communiste Martiniquais (Anthony TOUSSAINT)€ Confédération Générale des Travailleurs Martiniquais - CGTM (AlexGRANVILLE)€ Pati Kominis pou Lendepandans ek Sosialism PKLS (Jean-Pierre ETILE)€ Confédération Générale des Travailleurs Martiniquais /Fédération SyndicaleMondiale CGTM/FSM (Robert CAYOL)€ Syndicats des Enseignants - Union Nationale des Syndicats Autonomes SEUNSA (Marie-Dominique TOUSSAINT)€ Comité Devoir de Mémoire (Serge CHALONS)€ SUD (Alfred FONTAINE)€ Congrès Populaire Martiniquais (Max DUFRENOT)€ Union des Femmes de la Martinique (Georges ARNAUD)€ Fédération Syndicale Unitaire€ Union Générale des Travailleurs de Martinique (Léon BERTIDE)€ Groupe Révolution Socialiste (Max DORLEANS)€ Union des Parents d¹Elèves de la Martinique (Charles MARAJO)€ Ligue des Droits de l¹Homme (Yves DORDONNE)€ Union Nationale des Syndicats Autonomes (Yvon BISSOL)€ Mouvement Kiltirèl Matinik (Alfred VARASSE Suzy SINGA)€ Combat Ouvrier (Gabriel JEAN-MARIE)COL€LECTIU MARTINIQUÈS PER A LA DEROGACIÓ DE LA LLEI DE LA VERGONYAORGANITZACIONS€ Comité Devoir de Mémoire€ Parti Progressiste Martiniquais€ Ligue des Droits de l¹Homme€ Mouvement Libéral Martiniquais€ Association des Maires de Martinique€ Vivre à Schoelcher€ Bâtir le Pays Martinique€ Comité Martiniquais de la Musique€ Fédération Socialiste de la Martinique€ Parti Communiste Martiniquais€ Mouvement Populaire FranciscainPERSONALITATS€ Aimé CESAIRE, president honorari del PPM (Parti progressistemartiniquais), Diputat-alcalde honorari de Fort-de-France€ Maurice ANTISTE, alcalde i conseller general de le François€ Pierre ALIKER, vice-president honorari del PPM€ Catherine CONCONNE, consellera general de Fort-de-France€ Serge LETCHIMY, alcalde de Fort-de-France, president de la CACEM€ Johnny HAJJAR, conseller general de Fort-de-France€ Claude LISE, president del Consell General i senador de la Martinique€ Patrick FLERIAG, conseller general de Fort-de-France€ Philippe EDMOND-MARIETTE, diputat de la Martinique€ Christiane BAURAS, conseller general de Le François€ Louis-Joseph MANSCOUR, diputat-alcalde de Trinité€ Maxence DELUGE, alcalde i conseller general de Bellefontaine€ Serge CHALONS, president del « Comité Devoir de Mémoire »€ Gilbert EUSTACHE, conseller general del Diamant€ Marlène LANOIX, primera secretària de la FSM€ Raymond OCCOLIER, alcalde de Le Vauclin€ Rodolphe DESIRE, alcalde de Le Marin€ Ange LAVENAIRE, alcalde i conseller general de Le Marigot€ Patrick CHAMOISEAU, escritor€ Alfred MONTHIEUX, alcalde i conseller general de Le Robert€ Jean-Claude DUVERGER€ Raphaël MARTINE, alcalde i conseller general de Saint-Pierre€ Pierre SAMOT, alcalde de Le Lamentin€ Pierre SUEDILE, conseller general de Fort-de-France€ Claire TUNORFE, consellera general de Le Lamentin€ Claude CAYOL, consellera general de Fort-de-France€ Alfred SINOSA, conseller general de Le Lamentin€ Luc-Louison CLEMENTE, conseller general de Schoelcher€ Fred LORDINOT, conseller general de Sainte-Marie€ Belfort BIROTA, conseller general du Robert€ Roger NADEAU, alcalde de Le Prêcheur€ Georges ERICHOT, secretari general del PCM€ Irénée RHINO, adjunt al alcalde de Bellefontaine€ Nestor Bruno AZEROT, conseller general de Sainte-Marie€ Félix ISMAIN, adjunt al alcalde de Bellefontaine€ Louis CRUSOL, alcalde de Sainte-Luce€ Eugène LARCHER, alcalde i conseller general de Les Anses d¹Arlet€ Camille DARSIERES, exdiputada€ Arnaud RENE-CORAIL, alcalde i diputat de Les Trois-Ilets€ Emmanuel JOS, professor universitari€ Serge LARCHER, senador i alcalde de Le Diamant€ Louis BOUTRIN€ Athanase JEANNE-ROSE, alcalde de Saint-Joseph